Sant Vicent en Biar: s´escomença la Festa

Com sempre, el dilluns següent al Dilluns de Pasqua es celebra en Biar la Festa de Sant Vicent: l’anunci de les properes Festes que estàn al tornar el cantó. El primer acte és, a las 8 del matí, la Processó dels Combregars. És aquest un acte del que dubte de què n’hi hagen proves escrites del seu escomençament en Biar.
Lo que sí que tinc clar és que s’en encarrega la Confraria del Santíssim Sacrament i, si tenim amb compte que la fundació de la confraria va ser refrendada per Ferràn el Catòlic, haurem de pensar que la costum es, com a molt tardar, de les darreries del segle XV.

Esta processó és l'ocasió en què es porta el viàtic als malalts i impedits de la població perquè complisquen amb el precepte de combregar per Pasqua Florida. Era aquesta una costum molt arrelada en tot el Regne de València però, hui per hui, a la provincia d’Alacant, només es manté viva a Biar.

Enguany la processó ha comptat amb un record: 20 malalts als que ha visitat el Santíssim. Ha sigut una processó un poc més llarga que altres anys i, també, segons vaig poder comprovar, amb menys homes que altres anys. Poca gent i, lo que és més important, pocs joves. ...Serà que feia fresquet i que això d’alçar-se tan prompte es fa prou dur.

En finalitzar la processó, després d’agenollar-nos tots a la Plaça de l’Ajuntament, com és ús i costum, ens en anarem a esmortzar, cadascú al maset de la seua comparsa. Deu minuts abans de les onze ja estava tota la plaça de gom a gom (sobre tot, el bar). I i mai no hi ha que preocupar-s’en, que els Blanquets no fallaràn i, a la primera campanada de les onze, el capità solta el primer tro... i escomença la catarsi de la pólvora. La catarsi de la pólvora... i la de les tauletes, que, per al que no ho sàpiga, ací a Biar i al llarg de tota la volta, es treuen unes tauletes amb vi, herberet i mistela; cacaus i tramussos; tonya i pastetes. I els trons, l’olor de la pólvora i les tauletes són una mescla tan gratificant com a perillosa.

Festa gratificant
Segons m’ha dit algú de l’Ajuntament, uns 700 tiradors hi van participar. Lo de quants quilos es varen tirar és difícil de saber-ho, però ja faràn vostés el compte. No està gens mal per a un poble tan xicotet com el nostre. I vore a tanta gent: homes i dones, joves, majors i vells, disfrutant d’una festa tant particular és, realment, molt gratificant.

Finalment, amb l’assumpte de Les Banderes sempre haurem de tindre la mateixa història: sabem quan s’escomença la festa, però mai sabem quan s’acaba... Malgrat la cosa del rellotge, el dilluns passat la Festa de Sant Vicent va escomençar com es va acabar: de categoria.

Ja quasi no ens falta res per a que arribe això que tot l’any estem esperant. Es sent i s’olora l’ambient de festa en Biar. L’ú de maig es monta el trono de la Mare de Déu i es fan les fogueres (les poques que ens resten) i es paguen les cotes: tres feines i, la més costosa, l’última.

I, després... ja va tot de seguit.